florida putrefacció

                                            

ella

I gotes de suor àcides regalimen per la pitrera deixant al seu pas una sensació d’atabalament i respira més fort, i tot comença, i se sent res i se sent merda i l’atorrolla l’estrès i s’angoixa, molt, molt més. Es recorda d’abans d’ahir al mig dia, a la nit; també avui al matí doncs aquests dies ha tingut el Mal bastant sovint, però tampoc es recorda massa encara que es recordi doncs una boira aspra assoleix la gran part del seu record per crear la confusió de la realitat, però ara ja ha passat, ja no es pot dir que sigui veritat. Ha optat per marginar-se, per pensar el perquè, però tampoc pensa massa doncs el cap l’enxampa, la redueix a ulls vermells i molta pressió a la templa, i li fa mal el cap, i té gana, encara que ha menjat unes ulleres de xocolata, ha menjat avui i no volia menjar, i ara té un altre nus a la panxa, perquè ha menjat i no volia menjar i llavors torna a venir el Mal, li entra per algun forat que no troba al seu cos i li muny el cervell fins que li sagnen els ulls. I vol cridar i estirar-se dels cabells però no pot, hi ha molta gent, encara que igualment tothom l’ha vist plorar, i ella s’havia promès que tornaria a ser com abans, perquè no vol curar-se, perquè si es cura es tornarà a trencar, perquè tot el que puja baixa i per això evita pujar doncs ja està farta d’ensopegar i vol que la deixin, només vol que la deixin, que ningú li faci cas per poder repetir-se lo malament que fa les cosses i tot el que odia el mon i vol morir-se, o tornar a drogar-se, per no sentir, o per morir i llavors li falta l’aire, perquè el Mal que ve se l’emporta, i li posa el peu a l’estèrnum i salta a sobre d’ell i li dona copets per tot el cos fent-la tremolar; però es que ningú el veu...i només el veu ella i tothom li pregunta què li passa i ella no contesta, perquè no pot parlar, perquè ara no és ella, i pensa que son idiotes, que si no ho veuen, que ella està perfectament encara que no pugui ni respirar però ella està bé, perquè no és ella, perquè és tot el Mal, que ha tornat un altre cop però ella està bé però no contesta, i tothom li mira i li toca i li tiren colònia com si fos un gos o una nina bruta, i li apropen una bossa i li parlen com si sabessin de què parlen, com si sabessin quelcom, i ella no fa res però tot el Mal s’emprenya amb la gent i llavors ella pensa que són idiotes, que la deixin, perquè tot el Mal s’està emprenyant amb ella per culpa d’ells encara que ella no hagi fet res. Només vol que la deixin i ara se’n adona que s’està mossegant les mans i ara no, ja no ho fa, perquè és el mal qui ara té el seu cos, ella no sap on està i pensa que és l’únic que no s’emprenya amb ella mai perquè en realitat ell no està emprenyat, ell és així i llavors ella pensa que hauria hagut de matar-lo, hauria hagut de matar-los a tots, però ara ja és massa tard i ella viu en un altre món i llavors es vol matar ella però tot el Mal no li deixa i es vol matar ella; es vol matar ella...

gravat

aigua tinta

l'esquirçament

 colagraf

objectes i escultures

les dernières minutes

 la pena negra

fum

trepitja'm

              espines



       

            

sense títol